El 17 d'octubre,Diari del Pobleva publicar un comentari titulat "The Diaper Controversy Concludes, Offering Insights in Safeguarding Public Confidence", apropant de manera efectiva l'escàndol de formamida de gairebé quatre mesos que implica bolquers per a nadons. El comentari va enviar un missatge clar a la indústria: les revisions de productes en línia no s'han de tractar com una broma. Les revisions poc científiques, poc professionals i irresponsables enganyaran el públic i els mitjans de comunicació, i tindran conseqüències greus.
Uns dies abans, el 15 d'octubre, un equip d'investigació conjunt format per l'Administració Estatal per a la Regulació del Mercat (SAMR), el Ministeri d'Indústria i Tecnologia de la Informació (MIIT), la Comissió Nacional de Salut (NHC) i l'Administració Nacional de Control de Malalties (NDCA) va publicar un informe complet sobre la investigació. Aquest informe detallat val molt la pena una revisió línia per línia per part de les empreses de productes sanitaris.
L'informe proporciona dades sòlides. L'NDCA va organitzar departaments de control de malalties a tot el país per dur a terme un mostreig exhaustiu dels 168 fabricants nacionals de bolquers per a nadons (inclosos els fabricants contractats). Això va cobrir 368 lots de productes acabats de 180 marques, amb proves confiades a institucions autoritzades com el Centre xinès per al control i la prevenció de malalties (Xina CDC) i l'Acadèmia d'Inspecció i Quarantena de la Xina. A més, es van provar 32 lots de mostres específiques de components d'àrees clau com cintures i pestanyes adhesives de les principals marques. El resultat: no es va detectar formamida en cap dels 368 lots de producte acabat ni en els lots de 32 components. Les inspeccions in situ van donar una conclusió encara més directa: totes les empreses inspeccionades van complir amb les normes d'higiene dels fabricants de productes desinfectants i no es va trobar cap evidència d'addició o presència de formamida en els seus processos de producció o matèries primeres.
També es va abordar el tema de les mostres de sang. L'equip d'investigació va confiscar 210 mostres de sang utilitzades anteriorment per a proves pel Centre d'espectrometria de masses de Shandong i les va transportar a Pequín. Acadèmics i experts del Centre Nacional de Laboratoris Clínics de l'NHC, el CDC de la Xina, el Primer Hospital de la Universitat Mèdica de la Xina i l'Hospital del Col·legi Mèdic de la Unió de Pequín van deliberar repetidament per establir una metodologia de prova abans de realitzar proves paral·leles. Cap de les 210 mostres va resultar positiva per a la formamida.
El que realment justifica un escrutini repetit per part de la indústria és la denominació específica de l'informe de diverses entitats de prova.
Pel que fa a les proves del compte de mitjans propis "Kao Pu Lao Wang" (Antic Wang fiable), experts del MIIT van replicar tot el procés cara a cara amb el blogger. El problema rau en la pròpia metodologia: el mètode de prova no tenia una validació rigorosa i les dades de relació massa-càrrega obtingudes no es van avaluar per desviar-se amb la massa exacta de formamida. Les mostres restants del blogger van ser tornades a provar per tres institucions autoritzades; cap dels 58 lots de 15 marques va donar positiu.
L'agència de tercers que va proporcionar dades de proves per als mitjans també va mostrar defectes importants. Hefei Guangce, que no tenia la capacitat per fer proves de formamida, va delegar la tasca a Suzhou Puze. La revisió d'experts va determinar que aquest últim no va poder realitzar proves de mostres en blanc i paral·leles, no va comparar els temps de retenció amb les substàncies estàndard i va aconseguir una coincidència espectral de només el 7%. En un altre cas de gran difusió, un informe de proves de Lianxin que mostrava valors detectats de 414 mg/kg i 384 mg/kg va ser en realitat un esborrany electrònic enviat al client per a la verificació de la informació. Després de la revisió, els professionals van comprovar que els temps de retenció dels pics característics no coincidien amb la formamida, van determinar que no hi havia cap detecció i, posteriorment, van retirar l'esborrany, declarant-lo públicament invàlid.
En les primeres etapes del sentiment públic, el Comitè Professional de Productes Sanitaris de la Xina Papermaking Association havia qüestionat la base de prova, la divulgació de dades i el raonament causal dels informes pertinents. A la vista dels detalls revelats a l'informe oficial, aquests dubtes no eren del tot infundats.
Tanmateix, cal distingir una cosa: el que es va desmentir aquesta vegada va ser la metodologia de prova, no l'essència de la supervisió pública. La formació de l'equip d'investigació conjunta, la inspecció integral de 168 empreses i l'exposició de les llacunes dels estàndards normatius es van originar tot a partir de l'atenció pública que va provocar aquest informe inicial. El periodisme d'investigació va provocar un examen físic obligatori per a tota la indústria, que és exactament com hauria de ser la supervisió; tractar un informe de prova amb una coincidència espectral del 7% com a conclusió definitiva és una qüestió completament diferent.
Durant els últims quatre mesos, la indústria ha pagat un preu molt alt. Es van mostrejar les 168 empreses, inclosos els fabricants contractuals. Les marques van realitzar les seves pròpies proves i van emetre les seves pròpies declaracions, només per crear més confusió amb cada intent d'autoverificació. Els consumidors van associar tota la categoria amb la paraula "tòxic" i les conseqüències dels retorns del canal i la vacil·lació dels consumidors encara persisteixen. El fet que una prova d'auto-mitjana poc rigorosa pugui sacsejar una indústria fins a aquest punt indica que la base de la confiança és molt més fràgil del que s'imaginava.
La causa principal es troba en els estàndards.
L'estàndard bàsic de bolquers actual, GB/T 28004.1-2021Bolquers Part 1: Bolquers per a nadons, no inclou elements de prova de formamida ni límits residuals. L'estàndard nacional obligatori GB 43631-2023Especificacions tècniques bàsiques de seguretat per a productes de paper per a nadons i nenstampoc no l'inclou. Tot i que GB 15979-2024 enumera la formamida com a component prohibit, prohibeix l'addició intencionada, que no equival a establir límits residuals i metodologies de prova.
En comparació, la llista SVHC de la UE estableix un límit de formamida de 1.000 ppm, i l'estàndard OEKO-TEX 100 imposa un límit encara més estricte de 200 ppm per als productes infantils, que els principals fabricants estrangers compleixen generalment. A nivell nacional, GB/T 18885-2020Requisits tècnics tèxtils ecològicstambé el limita a 200 ppm, però com a estàndard no obligatori, només serveix com a referència per als fabricants.
Un altre estàndard notable és GB/T 46856-2025Determinació de l'emissió de compostos orgànics volàtils a partir d'articles infantils, que va entrar en vigor l'1 de juny de 2026. La formamida es troba entre els seus 11 analits objectiu, amb mètodes de bossa de mostreig i cambra climàtica. L'únic 遗憾 (lamentar) és el seu àmbit d'aplicació: cobreix articles infantils com bressols i xumets, però exclou els bolquers.
Quan hi ha una bretxa normativa, la indústria no té una 口径 (postura/metodologia) unificada per respondre als dubtes, cosa que fa que cada empresa realitzi les seves pròpies proves i faci les seves pròpies afirmacions. Aquesta és potser la lliçó més pràctica que aquesta polèmica ha deixat a la indústria.
El pes d'aixòDiari del Pobleel comentari no rau a parlar a favor de la indústria, sinó a apuntar la punta de llança directament a la font: la indústria de la revisió en línia. El comentari esmentava elCodi de conducta per a les activitats de revisió en líniapublicat el juny d'aquest any, que exigeix explícitament que les revisions s'encarreguin a institucions de prova amb qualificacions legals i es realitzin d'acord amb les normes i especificacions tècniques pertinents. Si aquesta regulació s'aplica realment, serà molt més eficaç que qualsevol aclariment post-hoc.
Durant aquests quatre mesos, les empreses van emetre declaracions i van realitzar proves de manera independent, i la manca de comunicació unificada només va amplificar el caos. Si la indústria tingués un mecanisme per proporcionar metodologies de prova unificades i dades autoritzades al primer senyal de sentiment públic, els costos de resposta serien significativament més baixos.
Un únic vídeo d'autoprova pot canviar una categoria amb una producció anual de desenes de milers de milions, no perquè la indústria hagi fet alguna cosa malament, sinó perquè encara ha d'establir un sistema d'evidència que pugui suportar l'escrutini. Aquesta vegada, la indústria va tenir la sort que l'informe oficial va restaurar la seva innocència. La propera vegada, potser no tindrà tanta sort.
